John Locke com a precursor del filantropisme

A la pràctica d’aquest dijous de Història el meu objecte d’estudi ha estat John Locke com a precursor del moviment filantròpic:

D’acord amb Josep Mª Dalmau Torres (2004, pàg.30): “Durante los siglos XVI y XVII se produce una transformación drástica de las teorías educativas de la Edad Media.”
“ Se recupera la importancia de la educación corporal justificada por la atención hacia la naturaleza humana y la adquisición de los valores transcendentales e individuales del hombre; se busca la armonía entre el cuerpo, lo intelectual y lo moral…”

”Destacamos a J.Locke (1632-1704) como precursor de este nuevo pensamiento filosófico. Locke incluye la Educación Física para la formación del gentleman (l’alumne ideal), contemplando tres versiones: la educación para la salud a través de la higiene alimenticia; la educación para el adiestramiento corporal a través de las habilidades y destrezas con finalidades de dominio corporal; y el equilibrio y la educación recreativa a través de los juegos, recreando el espíritu y hallando su equilibrio más natural."

J. Locke, liberal i parlamentari, en triomfar la Revolució de 1688, ”la Gloriosa”, va escriure un llibre anomenat “Teoria de Hardening” destinat a l’educació dels fills de les classes altes on proposava com a model d’educació tractar el desenvolupament moral, intel·lectual, i físic dels nens i així acostumar-los a les inclemències amb les que toparan quan siguin adults.

En l’apartat on Locke tracta el desenvolupament físic, qualifica el joc com una eina que conduint-la ens serveix de suport per educar els infants i que també els enforteix físicament.

I aquesta és la pregunta que m’he formulat:

Quin seria el resultat de donar la opció al nen de crear un joc i les seves regles sense donar-li cap referència ni esquema? Aquesta llibertat fomentaria el seu desenvolupament correcte cap a la maduresa i la seva creativitat o seria un pas enrere?