El dia 12 de Novembre ens va visitar a l’auditori l'Anna Pérez, una mestre d'infantil i primària a més de: formadora del departament d'educació, coordinadora del TAC (tècniques d'aprenentatge col·laboratiu) drassanes i col·laboradora de ravalnet.L'Anna, va centrar la seva conferència en temes com el canvi que s'ha produït en el món de la tecnologia i la diferència entre els mestres d'abans i els d'ara a l'hora de treballar.Va parlar sobre les eines que tenim en l'àmbit tecnològic i les seves possibilitats i també sobre la seva experiència personal amb el seu bloc.
El procés que s'ha produït a internet ha sigut de gran importància. Hi ha hagut un procés que ha estat el pas de la WEB 1.0 a la WEB 2.0. La diferència es troba en què a la primera, poques persones creaven contingut per a la xarxa mentre que ara, amb la WEB 2.0 i la quantitat d'eines que ofereix aquesta permet a molta més gent crear contingut i fer-ne un ús col·lectiu d'aquest. Per tant com diu l'Anna "tots som usuaris d'aquestes eines", estan a disposició de tothom i això fa més enriquidora la WEB. Gràcies a aquesta 2.0 internet és multimèdia i audiovisual i de cara a l'educació cal tenir-ho molt present.
Va parlar també sobre la diferència que hi ha ara a l'escola amb les noves tecnologies respecte abans. "El llenguatge dels nens i nenes d'ara és un llenguatge on la tecnologia és molt present" i amb això hi estic totalment d'acord. Actualment, els nens naixen amb un ordinador a casa, amb un telèfon mobil a les primeres edats, parlen sobre el "messenger", els blocs, etc. però de vegades "el llenguatge de l'escola prohibeix aquest tipus de llenguatge" perquè l'escola no s'adapta al mateix ritme que la societat a aquest tipus de canvis. La tasca del mestre d'ara és que ha de ser capaç d'adaptar-se a les noves tecnologies per apropar-se d'una forma més directa al món on es troba l'alumne. Per això però, cal tenir en compte quina activitat s'haurà d'elaborar perquè el nen utilitzi internet d'una manera que l'ajudi a aprendre, o per aplicar la informació que se li demana.
Fent referència al tema dels blocs, la Ana va explicar que quan va començar ella el feia servi per organitzar-se. En feia un ús bàsicament personal però amb el temps va a passar a ser col·lectiu. Això és degut la intervenció d'altres usuaris de bloc que aportaven informació, opinió, crítiques, etc.A partir d'aquí va fer una classificació de les possibilitats dels blocs: a l'escola i en els mestres.
Els blocs a l'escola:
-Serveixen per organitzar-se.
-Pot donar a conèixer activitats de diferents cursos a tota la gent i a partir d'aquí es poden obrir debats, diàlegs, comentaris. Això pot ser molt enriquidor tant per qui fa l'activitat com per qui opina després ja que un es pot sentir valorat i l'altre escoltat.
-Permet l'eina de la reflexió, per exemple, si penges un treball després pots veure't, escoltar-te i després hi ha una part crítica (positiva o negativa) que et fa pensar.
-També et permet comunicar de la manera que vulguis i fer participar a tothom.
Els blocs en els mestres:
-El mestre "està en continu aprenentatge gràcies als blocs". És una eina que et permet estar al dia de l'educació i ho pots estar en el moment que tu vulguis ja que pots connectar-te en qualsevol moment o lloc.
-Pots conèixer propostes i projectes d'altres entitats, escoles, etc.
-Gràcies als blocs arribes a conèixer l'opinió de pares, alumnes, escoles i d'altres.
-De cara als pares, és fantàstic poder conèixer la tasca dels mestres dins l'escola dels seus fills així com les activitats que duen a terme aquests.
martes, 9 de diciembre de 2008
martes, 25 de noviembre de 2008
domingo, 16 de noviembre de 2008
Classes de guitarra
Us informo que imparteixo classes de guitarra, 10 euros per hora.
Si us interessa truqueu al 691687245 i demaneu per Adrià.
Si us interessa truqueu al 691687245 i demaneu per Adrià.
John Locke com a precursor del filantropisme
A la pràctica d’aquest dijous de Història el meu objecte d’estudi ha estat John Locke com a precursor del moviment filantròpic:
D’acord amb Josep Mª Dalmau Torres (2004, pàg.30): “Durante los siglos XVI y XVII se produce una transformación drástica de las teorías educativas de la Edad Media.”
“ Se recupera la importancia de la educación corporal justificada por la atención hacia la naturaleza humana y la adquisición de los valores transcendentales e individuales del hombre; se busca la armonía entre el cuerpo, lo intelectual y lo moral…”
”Destacamos a J.Locke (1632-1704) como precursor de este nuevo pensamiento filosófico. Locke incluye la Educación Física para la formación del gentleman (l’alumne ideal), contemplando tres versiones: la educación para la salud a través de la higiene alimenticia; la educación para el adiestramiento corporal a través de las habilidades y destrezas con finalidades de dominio corporal; y el equilibrio y la educación recreativa a través de los juegos, recreando el espíritu y hallando su equilibrio más natural."
J. Locke, liberal i parlamentari, en triomfar la Revolució de 1688, ”la Gloriosa”, va escriure un llibre anomenat “Teoria de Hardening” destinat a l’educació dels fills de les classes altes on proposava com a model d’educació tractar el desenvolupament moral, intel·lectual, i físic dels nens i així acostumar-los a les inclemències amb les que toparan quan siguin adults.
En l’apartat on Locke tracta el desenvolupament físic, qualifica el joc com una eina que conduint-la ens serveix de suport per educar els infants i que també els enforteix físicament.
I aquesta és la pregunta que m’he formulat:
Quin seria el resultat de donar la opció al nen de crear un joc i les seves regles sense donar-li cap referència ni esquema? Aquesta llibertat fomentaria el seu desenvolupament correcte cap a la maduresa i la seva creativitat o seria un pas enrere?
D’acord amb Josep Mª Dalmau Torres (2004, pàg.30): “Durante los siglos XVI y XVII se produce una transformación drástica de las teorías educativas de la Edad Media.”
“ Se recupera la importancia de la educación corporal justificada por la atención hacia la naturaleza humana y la adquisición de los valores transcendentales e individuales del hombre; se busca la armonía entre el cuerpo, lo intelectual y lo moral…”
”Destacamos a J.Locke (1632-1704) como precursor de este nuevo pensamiento filosófico. Locke incluye la Educación Física para la formación del gentleman (l’alumne ideal), contemplando tres versiones: la educación para la salud a través de la higiene alimenticia; la educación para el adiestramiento corporal a través de las habilidades y destrezas con finalidades de dominio corporal; y el equilibrio y la educación recreativa a través de los juegos, recreando el espíritu y hallando su equilibrio más natural."
J. Locke, liberal i parlamentari, en triomfar la Revolució de 1688, ”la Gloriosa”, va escriure un llibre anomenat “Teoria de Hardening” destinat a l’educació dels fills de les classes altes on proposava com a model d’educació tractar el desenvolupament moral, intel·lectual, i físic dels nens i així acostumar-los a les inclemències amb les que toparan quan siguin adults.
En l’apartat on Locke tracta el desenvolupament físic, qualifica el joc com una eina que conduint-la ens serveix de suport per educar els infants i que també els enforteix físicament.
I aquesta és la pregunta que m’he formulat:
Quin seria el resultat de donar la opció al nen de crear un joc i les seves regles sense donar-li cap referència ni esquema? Aquesta llibertat fomentaria el seu desenvolupament correcte cap a la maduresa i la seva creativitat o seria un pas enrere?
jueves, 6 de noviembre de 2008
Us deixo aqui un resum que potser us pot ser ùtil de la matèria que hem donat a mùsica aquesta setmana.
La Percepció del só:
L’orella es divideix principalment en tres parts, l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna. Tenim altres divisions més petites i concretes que tenen conjuntament la funció de captar i procesar cap el cervell els sons: Pavelló auditiu, el timpa, els ossets de l’orella, un l’íquid que transmet les vibracions, pèls i el nervi auditiu.L’oïda humana té uns límits de freqüència anomenats llindars d’audició, un máxima que si es sobrepasa pot causar danys (20.000 Hz) i un de mínim que és l’inici de la captació auditiva (20 Hz).
Límits de la percepció de la intensitat:
El valor d’intensitat que pot arribar a ferir l’oïda són entre els 120 i 140 dB. La percepció de la intensitat depèn de la distancia.
“Voices of Tyranny- Temples de silenci”
Aquest artícle ens fa reflexionar dient-nos que avui dia el soroll és molt present a les nostres vides i remarca l’importància que té el silenci. Els sons de la natura no ens poden fer mal i fa una autocrítica humana per haver-se donat la revolució industrial i crear les cadenes de muntatge, aquestes fets no respecten el silenci natural i armoniós de la natura.
“Crescendo-Descrescendo”:
Aquest document ens explica com han crescut “crescendo” vertiginosament l’energia sonora a la nostra societat i fins a quin punt ens pot provocar danys a nosaltres mateixos. Es qüestiona que si hem arribat a aquest punt, quán començarà el “decrescendo”. Ens parla de l’amplificador i de la seva importància en el règim Hitlerià, ens ve a dir que els sons molt potents són fruit de l’ambició imperialista.
“La meitat del joves tenen problemas auditius pel soroll”:
Aquest informe diu que el 17% del joves que tenen lessions utilitzarán audiòfons als 40 anys i que els auriculars, la música de les discoteques i el trànsit són les causes principals d’aquest mal.
Un joc on els nens utilitzen l’oïda.Amb una cinta on hi hagi enrregistrats sons de objectes qüotidians, els nens han de dibuixar el que els ve al cap.
La Percepció del só:
L’orella es divideix principalment en tres parts, l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna. Tenim altres divisions més petites i concretes que tenen conjuntament la funció de captar i procesar cap el cervell els sons: Pavelló auditiu, el timpa, els ossets de l’orella, un l’íquid que transmet les vibracions, pèls i el nervi auditiu.L’oïda humana té uns límits de freqüència anomenats llindars d’audició, un máxima que si es sobrepasa pot causar danys (20.000 Hz) i un de mínim que és l’inici de la captació auditiva (20 Hz).
Límits de la percepció de la intensitat:
El valor d’intensitat que pot arribar a ferir l’oïda són entre els 120 i 140 dB. La percepció de la intensitat depèn de la distancia.
“Voices of Tyranny- Temples de silenci”
Aquest artícle ens fa reflexionar dient-nos que avui dia el soroll és molt present a les nostres vides i remarca l’importància que té el silenci. Els sons de la natura no ens poden fer mal i fa una autocrítica humana per haver-se donat la revolució industrial i crear les cadenes de muntatge, aquestes fets no respecten el silenci natural i armoniós de la natura.
“Crescendo-Descrescendo”:
Aquest document ens explica com han crescut “crescendo” vertiginosament l’energia sonora a la nostra societat i fins a quin punt ens pot provocar danys a nosaltres mateixos. Es qüestiona que si hem arribat a aquest punt, quán començarà el “decrescendo”. Ens parla de l’amplificador i de la seva importància en el règim Hitlerià, ens ve a dir que els sons molt potents són fruit de l’ambició imperialista.
“La meitat del joves tenen problemas auditius pel soroll”:
Aquest informe diu que el 17% del joves que tenen lessions utilitzarán audiòfons als 40 anys i que els auriculars, la música de les discoteques i el trànsit són les causes principals d’aquest mal.
Un joc on els nens utilitzen l’oïda.Amb una cinta on hi hagi enrregistrats sons de objectes qüotidians, els nens han de dibuixar el que els ve al cap.
El segregacionisme
Aquesta semana al seminari el meu grup exposa una noticia d’actualitat sobre l’educació i hem trobat una força interesant, tracta del segregacionisme:
S’està donant a l’educació un canvi basat en de que els alumnes de les escoles pùbliques no confessionals es canvien a la escola privada o concertada confesional, d’aquesta manera sóm el segon país europeu amb més alumnes en centres confessionals, i hi ha una tendència a crèixer.
Una de les raò és que està creixent en nombre d’immigrants la nostra societat i aquest fet comporta que les families de clase mitjana i alta canviïn els seus fills de l’escola pública a la concertada fent que cada vegada hi hagi menys alumnes autòctons a la pública, això baixa encara més el rendiment educatiu d’aquesta ja que si ens basem ens els criteris dels estudis PISA la capacitat d’aprendizatge dels nens depèn del nivel cultural de la seva familia, molt més baix entre als immigrants.Aquest fet provoca que l’ensenyament pùblic perdi calitat educativa i contagi a les families una preferència revelada per la discriminació racial.
Hem escollit aquesta noticia perque ens preocupa, a més de la direcció en pèrdua progressiva de la calitat de l’ensenyament pùblic que tots mantenim, la clara i explícita posició racista de les families a la nostra societat.
S’està donant a l’educació un canvi basat en de que els alumnes de les escoles pùbliques no confessionals es canvien a la escola privada o concertada confesional, d’aquesta manera sóm el segon país europeu amb més alumnes en centres confessionals, i hi ha una tendència a crèixer.
Una de les raò és que està creixent en nombre d’immigrants la nostra societat i aquest fet comporta que les families de clase mitjana i alta canviïn els seus fills de l’escola pública a la concertada fent que cada vegada hi hagi menys alumnes autòctons a la pública, això baixa encara més el rendiment educatiu d’aquesta ja que si ens basem ens els criteris dels estudis PISA la capacitat d’aprendizatge dels nens depèn del nivel cultural de la seva familia, molt més baix entre als immigrants.Aquest fet provoca que l’ensenyament pùblic perdi calitat educativa i contagi a les families una preferència revelada per la discriminació racial.
Hem escollit aquesta noticia perque ens preocupa, a més de la direcció en pèrdua progressiva de la calitat de l’ensenyament pùblic que tots mantenim, la clara i explícita posició racista de les families a la nostra societat.
domingo, 19 de octubre de 2008
Tractament de so digital amb Audacity
Amb el programa Audacity hem simulat un programa de ràdio y jo he fet de locutor:
En primer lloc vàrem obrir la cançó de la duffy al audacity i després vam crear un espai de silenci per poder fer una presentació de la canço.
Un cop narrat el tros de presentació vam guardar el muntatge i així va quedar:
-http://www.goear.com/listen.php?v=7d47377
En primer lloc vàrem obrir la cançó de la duffy al audacity i després vam crear un espai de silenci per poder fer una presentació de la canço.
Un cop narrat el tros de presentació vam guardar el muntatge i així va quedar:
-http://www.goear.com/listen.php?v=7d47377
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
